Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatges. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 d’abril del 2016

Welcome to America





Viatjant per Amèrica ens trobem amb les colònies  de quàquers  que pertanyen a unes comunitats religioses fundades a Anglaterra per George Fox (1624-1691) on van ser perseguits per oposar-se al Puritanisme d'Oliver Cromwell. Van trobar un espai de llibertat religiosa a Estats Units, a Rhode Island, on s'havia decretat la tolerància religiosa. Els quàquers  refusaven pagar delme a l'església estatal, no juraven davant la cort, no es llevaven el barret davant els poderosos i no barallaven en les guerres. En canvi, lluitaven per la fi de l'esclavitud, el tractament humanitari als criminals, l'atenció als febles i pobres.
Amb els quàquers van arribar els samplers i el punt de creu a Estats Units que realitzaven les nenes i les dones a les escoles i a la seva llar. Seguint aquest esperit aquest mes realitzarem un petit brodat d’estil quàquer.
Per completar el brodat una novel·la amb certs elements autobiogràfics i ambientada en una zona rural de Misuri Cuatro hermanas de Jetta Carleton.

Viajando por América nos encontramos con las colonias  de cuáqueros que pertenecen a unas comunidades religiosas fundadas en Inglaterra por George Fox (1624-1691) donde fueron perseguidos para oponerse al Puritanismo de Oliver Cromwell. Encontraron un espacio de libertad religiosa en Estados Unidos, a Rhode Island, donde se había decretado la tolerancia religiosa. Los cuáqueros  rehusaban pagar diezmo en la iglesia estatal, no juraban ante la corte, no se quitaban el sombrero ante los poderosos y no peleaban en las guerras. En cambio, luchaban por el fin de la esclavitud, el tratamiento humanitario a los criminales, la atención a los débiles y pobres.
Con los cuáqueros llegaron los samplers y el punto de cruz en Estados Unidos que realizaban las niñas y las mujeres a las escuelas y a su hogar. Siguiendo este espíritu, este mes realizaremos un pequeño bordado de estilo cuáquero.

Para completar el bordado una novela con ciertos elementos autobiográficos y ambientada en una zona rural de Misuri “Cuatrohermanas” de Jetta Carleton.

divendres, 1 d’abril del 2016

Aurrevoire ....


Recollim els fils, tanquem els llibres i agafem les coses per continuar el viatge. Nous llocs per descobrir, noves tècniques per aprendre, i així comencem el mes d'abril.

Recogemos los hilos, cerramos los libros i cogemos las cosas para continuar el viaje. Nuevos sitios por descubrir, y nuevas técnicas por aprender, i así empezamos el mes de Abril.

dimecres, 9 de març del 2016

De la Lapònia viatgem cap a França

De les gelades terres del Lapons baixem  cap a França, cap a la regió d’Alsàcia.
L’Alsàcia és una regió de França situada a l'extrem nord-est. Està dividida en dos departaments l'Alt Rin i del Baix Rin i té com a capital Estrasburg .
L'Alsàcia situada sota les influències franceses i alemanyes s'ha beneficiat d’aquesta situación geográfica.
Cap a 1850 les rentadores del Rin per identificar la seva roba que tenien estesa van començar a brodar les inicials en fil vermell que es coneix com “Rouge du Rhin”, aquests brodats van servir per a que moltes dones i nenes aprenguessin també a llegir i a escriure.
De l’Alsàcia anem també cap a París, de la mà d’Honoré de Balzac i la seva novel·la “LaMuchacha de los ojos de oro”, amb les seves descripcions detallades de la societat francesa del S. XIX.
Bon voyage!!!
 
De las heladas tierras de los Lapones bajamos  hacia Francia, hacia la región deAlsacia.  La Alsàcia es una región de Francia situada al extremo  nordeste. Está dividida en dos departamentos el Alto Rin y del Bajo Rin y tiene como capital Estrasburgo .
La  Alsacia situada bajo las influencias francesas y alemanas se ha beneficiado de esta situación geográfica.
Hacia 1850 las lavadoras del Rin para identificar su ropa que tenían tendida a secar empezaron a bordar sus iniciales en hilo rojo que se conoce cómo ”Rouge du Rhin”, estos bordados sirvieron para que muchas mujeres y niñas aprendieran también a leer y a escribir.
De la Alsacia vamos también hacia París, de la mano de Honoré de Balzac y su novela “LaMuchacha de los ojos de oro”, con sus descripciones detalladas de la sociedad francesa del S. XIX.


Bonn voyage!!!

dimarts, 3 de novembre del 2015

Creuant fronteres

Encara que a la meva vida hi ha facetes  molt diverses el blog l'acostumo a fer servir pràcticament només pel tema de les labors, és el meu perfil Knit family. Avui però, m'he permès compartir la visita que vaig realitzar als interiors del MNAC. Les grans sales del museu amaguen racons insospitats de la  mateixa manera que les labors amaguen les costures les entreteles etc.  deixant visible la part més bonica. Aquests racons no per ser menys visibles deixen de ser menys interessants,  sinó al contrari, ja que permet veure el gran engranatge que fa que funcioni un gran museu.
Començant pels tallers de restauració on es restauren peces de totes les característiques: pintura mural, pergamins, pintures, escultures etc.
El que es coneix com la Reserva es tracta dels magatzems on conserven i guarda la resta de la col·lecció que no està exposada, és aproximadament el 70 % del fons. Cada magatzem recull un tipus d’obres d’art diferent, ja que les característiques d’emmagatzemament i de conservació són diferents. Fins i tot els sistemes d’extinció d’incendis varien ja que cada tipologia té unes necessitats diferents.

Aunque en mi vida hay facetas  muy diversas el blog lo acostumbro a usar prácticamente sólo por el tema de las labores, es mi perfil Knit family. Hoy pero, me he permitido compartir la visita que realicé a los interiores del MNAC.  
 Las grandes salas del museo esconden rincones insospechados del mismo modo  que las labores esconden las costuras, las entretelas etc.,  dejando visible la parte más bonita.
Estos rincones no por ser menos visibles dejan de ser menos interesantes,  al contrario, puesto que permite ver el gran engranaje que hace que funcione un gran museo. 
Empezando por los talleres de restauración donde se restauran piezas de todas las características: pintura mural, pergaminos, pinturas, esculturas etc.

Lo que se conoce como la Reserva se trata de los almacenes donde conservan y guarda el resto de la colección que no está expuesta, es aproximadamente el 70 % del fondo. Cada almacén recoge un tipo de obras de arte diferente, puesto que las características de almacenamiento y de conservación son diferentes. Incluso los sistemas de extinción de incendios varían puesto que cada tipología tiene unas necesidades diferentes.

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Bleu de Lectoure




Hi ha llocs als que t’agradaria viatjar perquè visualment t’atrauen , com els camps  d’espígol de la Provence,  amb les seves grans extensions de color lila. Avui en dia  a través d’Internet pots veure moltes imatges però sempre em queda a la llista de viatges pendents que m’agradaria fer.
Un altre dels llocs que em va atraure pel seu color i també el tinc a la llista de pendents ( sembla que si faig un post el materialitzo una mica) és Lectoure.
Lectoure es tracta d’un poble (no arriba als 4000 habitants) a la regió de Midi-Pyrénées (França). 
Durant el Renaixement la zona del Midi-Pyrénées i principalment Toulouse va ser una zona molt important per la producció de pigment blau, a partir de la planta Isatis Tictoria.
Aquesta planta aixafada i fermentada dóna com a resultat un blau brillant. Aquest tint vegetal posteriorment va ser substituït per l’Indigno (procedent d’Amèrica) i pels tints sintètics.
Actualment hi ha tallers i recorreguts que mantenen la tradició d’aquest blau pastel.

http://www.bleu-de-lectoure.com/site/index.php?option=com_content&task=section&id=1&Itemid=9 

http://www.tourisme-midi-pyrenees.com/accueil/a-voir-a-faire/visites-decouvertes/savoir-faire/le-pastel/visites-et-decouvertes-autour-du-pastel

 

Hay lugares a los que te gustaría viajar porque visualmente me atraen , como los campos  de lavanda de la Provence,  con sus grandes extensiones de color lila. Hoy en dia  a través de Internet puedes ver muchas imágenes pero siempre te queda en la lista de viajes pendientes que me gustaría hacer.
Otro de los lugares que me atrajo por su color y también lo tengo a la lista de pendientes (parece que si hago un post lo materializo un poco) es Lectoure.


Lectoure se trata de un pueblo (no llega a los 4000 habitantes) en la región de Midi-Pyrénées (Francia).
 Durante el Renacimiento la zona del Midi-Pyrénées y principalmente Toulouse fue una zona muy importante en la producción de un pigmento azul, a partir de la planta Isatis Tictoria.

Esta planta aplastada y fermentada da como resultado un azul brillante. Este tinte vegetal posteriormente fue sustituido por  el Indigno (procedente de América) y por los tintes sintéticos.
Actualmente hay talleres y recorridos que mantienen la tradición de este azul pastel.

divendres, 28 de desembre del 2012

Amish


Des de que van fer la pel•lícula “Único testigo” que he sentit debilitat per la cultura Amish. Suposo que la realitat no és tan bucòlica, però m’agrada pensar en una vida on la majoria de les coses es fan de manera artesanal i el ritme que segueix la gent va més lligat a la natura i a les estacions.
Aquests són els souvenirs que m’ha portat la Montse del seu viatge a Philadelphia , són detalls cada un amb el seu retall de viatge: la xocolata de la fàbrica de xocolata embolicada amb tela de cupcakes, els botons i les teles dels mercats Amish, el llibre de 2ª mà de patchwork que encara té les plantilles i les anotacions de l’antiga propietària…
Si voleu continuar el viatge seguiu aquí.
 
Desde que hicieron la película “Único testigo” que he sentido debilidad por la cultura Amish. Supongo que la realidad no es tan bucólica, pero me gusta pensar en una vida donde la mayoría de las cosas se hacen de manera artesanal y el ritmo que sigue la gente va más ligado a la naturaleza y a las estaciones.
Estos son los souvenirs que me ha traído Montse de su viaje a Philadelphia , son detalles cada uno con su recorte de viaje: el chocolate de la fábrica de chocolate envuelto con tela de cupcakes, los botones y las teles de los mercados Amish, el libro de 2ª mano de patchwork que todavía tiene las plantillas y las anotaciones de la antigua propietaria…
Si quereis continuar el viaje ir ahí.

dijous, 13 de setembre del 2012

Fars


Des de sempre he tingut prelidecció pels fars, tan solitaris des dels penya-segats emetent senyals  al  mar per a que els vaixells no topin contra les costes. També m'agrada el terme en anglès "lighthouse" que és molt més descriptiu, però alhora més poètic.
Aprofitant que aquestes vacances he visitat algun far he volgut reprendre el punt de creu, que feia temps que no en feia, amb uns fars extrets del libre "Bleu". Es tracta  de motius monocromàtics en blanc i blau.
Desde siempre he tenido prelidección por los faros, tan solitarios desde los acantilados emitiendo señales al mar para que los barcos no choquen contra las costas. También me gusta el término en inglés "lighthouse" que es mucho más descriptivo, pero a la vez más poético.

Aprovechando que estas vacaciones he visitado algún faro, he querido retomar el punto de cruz , que hacía tiempo que no hacía, con unos faros extraídos del libre "Bleu". Se trata de motivos monocromáticos en blanco y azul.

dimarts, 19 de juny del 2012

Souvenirs de viatges..

 Una altra manera de viatjar pel món és amb els detalls que et porta la gent dels seus viatges, com que coneixen les meves debilitats sempre hi ha algú que porta un detallet de costura, una tela etc, que fan molta il•lusió i et queda el record del país. A vegades ho guardes fins que trobes el lloc adequat per fer-ho servir. Ara he trobat el lloc per col•locar aquesta matriosca russa que prové de museu Hermitage d’Amsterdam http://www.hermitage.nl/en/museumwinkels/

L’he feta servir per “tunnejar” una samarreta que ara ja s’ha convertit en peça única.

Els famosos molins de vent d’Holanda ja van trobar un lloc en el seu moment.

L’última cosa arribada a les meves mans ve directament del Japó, es tracta de retalls de quimonos antics que venen a les botigues de teixits formant un pack. Segur que també trobaran el seu espai....

Otra manera de viajar por el mundo es con los detalles que te trae la gente de sus viajes, como que conocen mis debilidades siempre hay alguien que trae un detalle de costura, una tela etc, que hacen mucha ilusión y te queda el recuerdo del país. A veces lo guardas hasta que encuentras el lugar adecuado para usarlo. Ahora he encontrado el lugar para esta matriosca rusa que proviene de museo Hermitage de Amsterdam http://www.hermitage.nl/en/museumwinkels/

La he usado para “tunnejar”una camiseta que ahora ya se ha convertido en pieza única.

Los famosos molinos de viento de Holanda ya encontraron un lugar en su momento.

La última cosa llegada en mis manos viene directamente del Japón, se trata de recortes de quimonos antiguos que venden en a las tiendas de tejidos formando un pack. Seguro que también encontrarán su espacio....